Article publicat a Quaderns.
Fair Saturday és un moviment global de caràcter cultural i social desenvolupat per artistes i organitzacions culturals que actuen massivament l’últim dissabte de novembre de cada any recolzant amb cada esdeveniment a una ONG o projecte social. Marte ha recolçat des dels inicis aquest moviment, com la fira d’art contemporani que defença la cultura lliure i per a tots. Per aquesta raó, el dissabte 28 al Passadis de les Arts va anunciar el Manifest per la movilització del pensament silenciat, un text redactat per Belén García Pardo i Joan Feliu, que es va acompanyar de projeccions de vídeos d’artistes compromesos amb eixos valors. A més, Antoni Albalat va crear per a l’ocasió una obra fractal i Ingrid Faustini una pintura al terra. Els beneficis han estat destinats a l’associació Contra el Càncer. Per la vesprada, les accions es van repetir al MIAU Fançara.
Més de 4000 artistes i gairebé 200 actes en 42 ciutats d’Espanya acompanyaren les accions de Marte a Castelló. Artistes com Fran Perea, Rosana, Fernando Velázquez, Judith Jáuregui o Asier Polo han actuat d’ambaixadors d’aquest moviment cultural.
La idea que ha defençat Marte ha estat situar l’art i la cultura com a protagonistes al centre de la societat cada any, valorant la tasca de creació artística i cultural com a motor de creació de riquesa social i econòmica, aportant difusió, una gota de finançament i reconeixement a ONGs i projectes socials. Al manifest es van fer públiques reflexions com expressió reivindicativa que resumeix el que és l’art i la seva funció, tals com que l’art serveix per fer-nos més feliços i per això és responsabilitat de tots; que l’art és cultura i no es pot separar de la cultura històrica ni de la història de la cultura; que és un acte intel·lectual i social que no pot deixar de ser en principi polèmic i crític, com a exemple de superació de la manera de pensar; que l’art no s’ha de considerar només per la seva forma o en la seva representació, sinó pel seu valor, i el valor de la seva forma i representació és la raó per la qual és art; que la difusió de l’art, el seu coneixement, és un fi principal de la creació artística; i, en definitiva, que l’art és un dret de la ciutadania que tothom mereix i pot comprendre i gaudir. I fa falta dir-ho perquè ens hem acostumant que en nom d’una ètica o d’un judici estètic particular d’un dirigent (polític o acadèmic) es retalle i coarte la llibertat de l’expressió artística, de la lliure expressió, i el que és pitjor, a què ens diguen què podem veure i què no, fomentant el acritisme i demostrant un complet menyspreu cap a la societat; i perquè l’art sostingut res més que pel mercat només té el valor del mercat. La deducció «si val tant ha de ser perquè és art» és un frau i un insult a la intel·ligència. Neguem-nos a considerar que el mercat marca els valors artístics.
L’art sense valors comprovables per l’espectador, no és art, és dogma religiós que hem d’acceptar i assimilar com a art. L’art necessita talent, que l’artista tingua alguna cosa que mostrar a través de la seva obra i que sàpiga com. La resta són mamarratxades d’ineptes. Si no és necessari un procés intel·lectual, qualsevol objecte és art, tot és factible de convertir-se en art, no cal preparació, ni esforç, ni talent. Qualsevol cosa sobre un pedestal pot ser presa per un crític o un comissari que elabore un discurs i una justificació social i moral. I si algú diu que això no té valors estètics, automàticament li acusaran d’estar en contra del missatge o de ser un ignorant. Això no és art, això és un xantatge a la societat.
Esperem que Fair Saturday creixi com a moviment global internacional al voltant de l’art i la cultura, i així mateix la seva vocació solidària de millora de la societat. No és poca cosa intentar unir pobles i cultures a través d’un moviment global basat en l’art i la cultura; posar-los en valor com elements cohesionadors, mobilitzadors i vertebradors de la societat. Almenys, esperem que any rere any provoquem, l’últim cap de setmana de novembre, una massiva mobilització social envers l’art, la cultura i els projectes socials.